|
|
|
|
|
|
Glòria Arqué Fusté, CRG
|
|
|
Vaig néixer al 1980 en un petit poble dels voltants de Lleida, on l’esport nacional era (i és) mirar darrera de les persianes com passa la vida… Fent malabarismes (i a contra cor) vaig acabar deixant el camí de la música, per dedicar-me a la Psicologia. Durant la carrera vaig treballar amb diferents poblacions i orientacions psicològiques, fins que al final vaig anar a parar al grup d’Anàlisi Neuroconductual de Models Murins del CRG, per realitzar-hi el projecte final de carrera amb ratolins! Tota una raresa per mi en aquella època, però ara hi estic acabant la tesis doctoral - malgrat que tothom pregunta “Què hi fa una psicòloga en un lloc com aquest?”. Com a bona aquari sóc idealista, passejo sovint pels núvols i en ocasions caic de quatre potes de sobte com un gat sobre la terra.
Què és fer ciència per tu?
Obrir nous camins, trobar preguntes, cercar respostes, una manera de raonar i si ho portéssim a l’extrem fins hi tot de viure (malgrat que ens costi de veure-ho). Acompanyat de bones dosis d’ètica i aplicabilitat de tot allò què fas.
Quins errors excuses més fàcilment?
Aquells que tenen explicació, tot allò que raonant pot tenir motius, pros i contres. No hi ha errors, sinó maneres de fer diferents a la nostra, alternatives en la resolució d’un conflicte.
Què et faria totalment feliç?
Aquest estat existeix? Jajaja… doncs les coses petites, aquelles que hi posen sal a l’olla de la vida, al dia a dia, les que t’acompanyen en el passeig pel camí. Crec que no hi ha un estat de felicitat plena, sinó petits moments encadenats que formen el collar que ens lliga a desitjar sempre més i més, a voler-ho tot; i, en ocasions a fer-nos perdre pel sender de la búsqueda irracional.
Què és el que més et molesta?
Fer coses que no tenen un sentit personal i lògic, perdre el temps fent coses que no m’omplen, les injustícies (a tots nivells), les persones que no “prediquen” amb l’exemple.
On és el teu lloc preferit?
Uff, n’hi hauria molts. N’hi ha de físics i d’onírics. N’hi ha que valen la pena pel lloc, altres per la companyia, altres pel que t’han aportat en un moment vital concret,… Però, suposo que el meu particular “Patio de mi recreo” seria la terrassa de casa dels meus pares una nit clara contemplant el cel i les estrelles; tornar a casa em dóna el punt de repòs i recolliment, que en ocasions em manca.
Quin és el teu personatge favorit a la ficció o a la vida real?
Doncs d’això no en tinc, crec! Admiro a les persones fortes, valentes, que forgen el seu dia a dia, que estan exemptes d’egoisme. El meu padrí, per tot el que m’ha ensenyat i pel molt que ha confiat en mi.
Quina és la teva musica preferida?
En aquest tema sóc una cocktelera! Puc escoltar-ho gairebé tot, però amb alguna cosa m’he de mullar: Sigur Ros, els Nocturns de Chopin, Yann Tiersen, Family, Andres Calamaro, U2, Ismael Serrano, Nora Jones, Sabina, Belle & Sebastian, Stereophonics, Chavela Vargas, CocoRosie, Jorge Drexler, RadioHead, Bob Dylan, La Casa Azul, Obrint Pas, Maria Bethania…. Actualment, m’agrada escoltar en directe (a poder ser) petits grups que sorgeixen i treballen la música dia a dia, o millor dit, nota a nota.
El teu escriptor favorit?
Quina mania en fer classificacions, escales i rankings! Els últims llibres que han passat per les meves mans: Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Connie Willis, Eduard Punset, García Marquez, Lucía Etxebarría. El articles compten?
Quines característiques valores més en una persona?
La sinceritat, l’honestedat, l’empatia, l’humor, el seu concepte d’amistat, l’entusiasme i el mode fàcil per viure el dia a dia.
Quin és el teu millor defecte?
Tot té la seva part positiva, eh! Bona tècnica d’autojuda. Doncs, suposo que seria la inducció racional.
La teva ocupació favorita?
Contemplar com passa el temps en una terrassa d’algun indret concorregut, aprendre de les persones que passen per davant, inventar històries sobre elles... La fotografia últimament també em roba bastant temps (la visió a través de l’objectiu et descobreix una altra realitat); anar en bici és un dels meus mitjans de transport; nedar en aigües salades; una bona ampolla de vi, una bona companyia i una conversa interessant.
Quina és la teva característica principal?
Suposo que la imatge de forta i segura de mi mateixa que demostro al principi, fins i tot freda. La vitalitat amb la que afronto les situacions quan em coneixen.
Què és el que més t’agrada dels teus amics?
La seva diversitat en tots els seus significats, sentits i motius. Malgrat la multitud de diferències, acabem retrobar-nos en l’amistat i l’estima.
Quin és el teu millor somni?
Hi ha nits que seria acabar la tesi, altres no somio, altres no recordo els somnis, altres somio desperta, altres…. No perdré mai la mirada xispejant d’un infant amb el cor adult. Que no existeixi el matí que en despertar no hi hagi somnis, il•lusions i pessigolleig a l’estómac.
Quin talent t’agradaria tenir?
L’omnipresència, a vegades em seria molt útil i pràctica! I teletransportar-me, potser?
El teu lema?
“Todos ven lo que pareces, pocos ven lo que eres” (Maquiavel)
|
|
|
|
|
