|
|
|
|
|
|
Entrevista sobre el Codi de Bones Pràctiques Científiques (CBPC) al Dr. Jordi Camí, Director General del PRBB
|
|
|
Els centres del PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) han actualitzat aquest any el seu Codi de Bones Pràctiques Científiques (CBPC). Aprovat per la comissió científica del PRBB, el nou codi implementa ja les recomanacions de la futura llei de recerca biomèdica estatal per poder gestionar possibles conflictes d´integritat científica. El CBPC és un document únic a tot Espanya, la primera edició fou l´any 2000 i ara s´hi afegeixen els tres darrers centres del PRBB: el CMRB, el CREAL i l’IAT. L´actualització del codi es va celebrar en un acte el passat dimarts dia 13 de febrer a l´Auditori, on els directors dels centres del PRBB van signar el codi. El CBPC serà ara distribuït a tots els membres dels centres del PRBBB.
Entrevista al Dr Jordi Camí sobre el Codi de Bones Pràctiques Científiques
Quin és l´objectiu del CBPC?
“L´objectiu del CBPC és prevenir els problemes d´integritat científica i millorar la qualitat de la recerca, així com fer pedagogia del ´fair play´, o comportament correcte dels científics.”
Perquè és necessari un codi de bones pràctiques científiques – no estan aquestes ja regularitzades per les lleis i regulacions de l´estat?
“El món de la ciència està de fet ja molt més regulat del que la gent s´imagina; cal presentar i justificar els projectes per obtenir ajuts, rendir comptes cada any als organismes finançadors i als col•legues en publicar els treballs a les revistes. En el camp de la biomedicina també existeixen ja moltes lleis oficials i ara més recentment, se n’estan fent de noves, per exemple cóm tractar amb material embrionari humà i material genètic. Però hi ha una altra sèrie de temes que no exigeixen una legislació però són importants, per que formen part del comportament ètic, del paper del científic com a ciutadà. I el CBPC fa això, apart de recordar l´existència de les lleis, és un instrument d´autoregulació que pretén establir les regles del joc en assumptes que formen part de la tradició de les “regles no escrites”.”
Perquè s´ha decidit actualitzar-lo ara i ha estat molt difícil posar-se d´acord entre sis centres de recerca independents per fer un codi comú?
“Estem ara al final d´una etapa complexa: l´edifici del PRBB està acabat i inaugurat, tots els centres estan finalment sota un mateix sostre, i han aparegut centres nous des de la darrera actualització del codi. Tot això ha dut al Consell Científic del PRBB, que és un òrgan previst als estatuts del PRBB, a proposar una nova actualització del CBPC. No hi ha hagut grans problemes per posar-se d´acord en la redacció del CBPC entre els diferent centres; sempre hi ha matissos a discutir, però cap de gran discrepància.”
Quins són els canvis més importants d´aquesta nova versió del CBPC?
“Un canvi important a nivell pràctic és que a partir d´ara l´adopció del CBPC està en mans del Consell Científic del PRBB. Pel que fa al contingut, els canvis han estat de matisos, hem refinat i perfeccionat algunes coses, sobretot en el tema de “mentoring” (tutories), que és un tema clau. En general hi ha més maduresa i experiència en tots els apartats, però el contingut és fonamentalment el mateix. Un altre aspecte del nou codi és que actualitza el recordatori de les noves lleis que han aparegut, o estan encara en tràmit, de les quals n´hi ha forces en temes biomèdics.”
Qui decideix el contingut del CBPC?
“El Consell Científic, consultant a gent externa, sobretot gent motivada i vinculada amb l´anterior Comité per a la Integritat de la Recerca (CIR). El CIR, és un òrgan independent encarregat de propiciar un millor coneixement intern del CBPC. Els membres del CIR són nomenats pel Consell Científic, i són tant científics sèniors, com postdocs, estudiants pre-doctorals i tècnics. També en forma part gent aliena a l´àmbit científico-tècnic, com és el cas actualment d´una professora de filosofia, experta en temes de bioètica.”
Com es regula que tots els científics d´un centre adoptin i s´ajustin al codi?
“En proposar el CBPC del PRBB, vam decidir que no fos una norma obligatòria a seguir, sinó que es va establir el compromís per a tothom de rebre un exemplar, llegir-lo i entendre´l, però no s´exigeix que hi estiguin d´acord. També existeix un programa de doctorat de la UPF que conté unes hores destinades monogràficament al CBPC, per tal que tots els estudiants hi estiguin familiaritzats. La idea del CBPC és que si hi ha conflictes, existeixi un àmbit on la gent pugui consultar dubtes referents a la conducta científica i on es pugui queixar. El CBPC no busca controlar als científics, ni potenciar que uns vagin en contra dels altres, sinó defensar els interessos de tots els científics, tot mantenint la seva integritat.”
Quina ha estat l´experiència d´aquests 6 anys del CBPC, què s´ha aconseguit?
“No tenim mecanismes d´avaluació de l´efecte que hagi pogut tenir el CBPC, però el que sí que sabem és que, gràcies a l´existència del codi, s´han resolt al PRBB alguns conflictes ´domèstics´, evitant que arribessin a ser un problema real. A nivell extern, cal remarcar que vam ser el primer centre d´investigació espanyol a tenir un codi de bones pràctiques científiques, i des d´aleshores, afortunadament altres centres s´han inspirat i han adoptat o adoptaran el codi. La creació del CBPC ha afectat també a d´altres organismes o institucions, com per exemple la Fundació La Marató de TV3, que ara posa com a condició per finançar projectes que el centre a on es facin tingui un codi de bones pràctiques o que d´alguna manera assumeixi unes regles del joc al respecte. També hem inspirat que algunes lleis com, per exemple, la Ley de cohesión o la Ley de investigación biomèdica, que està ara en discussió parlamentària, tractin aquests temes.”
És aquest el primer CBPC que existeix a Espanya?
“Sí, va ser el primer CBPC d´Espanya, tot i que a Europa i als EEUU hi ha una gran tradició en aquest camp des de fa ja molts anys. Per això el CBPC del PRBB està inspirat en codis europeus i americans, i adaptat al nostre entorn i conté les regles del joc que són generalment acceptades pels científics de tot el món.”
Tenen la majoria de centres estrangers un CBPC?
“No sé com està d’estesa l’existència dels CBPC a països més propers a Espanya, com ara França o Itàlia, però en el món anglosaxó, tant a Europa com a Amèrica, és un tema que existeix i que té moltíssima tradició. Ara molt recentment els països asiàtics estan començat a tenir aquests tipus de normes.”
I aquest codi, sol ser específic per a cada centre, o hi ha un codi comú per a tots els centres d´un mateix país?
“De vegades, com per exemple a Dinamarca o Alemanya, hi ha un codi comú a tot el país, mentre que en d´altres països cada centre té un codi. A Anglaterra, a més, són les fundacions finançadores, com el Medical Research Council (MRC) i la Wellcome, que tenen cadascuna el seu propi codi.”
Creu que en un futur la cessió d´ajuts als centres podria o fins i tot hauria de dependre de que aquests tinguin un CBPC?
“Sí, crec que això hauria de ser el cas idealment, s´hauria d´extendre i generalitzar, per que està demostrat que ajuda a millorar la qualitat de la recerca que es fa i a prevenir conflictes. De fet, això succeeix ja per exemple a Alemanya, on la major agència finançadora que hi ha, la DFG, exigeix als centres disposar d´un CBPC per tal de rebre subvencions. També a Anglaterra, on la Wellcome Trust, la fundació privada per a la recerca biomèdica més gran del món, té com a condició per a que un institut pugui optar a un dels seus ajuts, que aquest institut prengui mesures per a poder gestionar al•legacions de mala conducta científica.”
Creu que hauria d´existir un codi de bones pràctiques comú a tota Espanya, a Europa, al món?
“Sí, definitivament. Hi hauria d’haver un referent comú, amb particularitats a cada país on calgui. No veig per que s´hauria d´actuar diferent aquí que a Tokyo. Ja hi ha de fet una proposta d´una de les fundacions d´Anglaterra, el Council for Science and Technology, per crear un CBPC mundial.”
|
|
|
|
|
